Agustí Colomines: “La Crida s’ha sotmès al dictat del PDeCAT”

-Ara que es troba a Califòrnia investigant, què va despertar el seu interès per la figura de Joaquín Maurín?

-L’any passat, quan em va destituir el Govern espanyol, el professor Joan Ramon Resina em va facilitar la possibilitat de venir aquí, a la Universitat de Stanford, i hi vaig descobrir l’arxiu de Maurín. No tenia cap intenció de fer res, però la, diguem-ne, segona vida de Maurín em va començar a entusiasmar. És un senyor que va marxar a l’exili, després de 10 anys de presó, i que hi va fer molta feina política i periodística; és un senyor que es va apropar-se a la socialdemocràcia en l’aspecte social i en el polític al liberalisme i que Catalunya l’ha oblidat. I em fa molta ràbia. Aquesta mena de dissidents m’atrauen.

-Se sent identificat amb ell?

-Sí. Jo també vaig militar un partit comunista quan era molt jove i amb el anys vaig arribar a la mateixa conclusió que ell: una cosa són les ideologies agafades en sec i una altra cosa quan les portes a la pràctica. I el comunisme realment existent és a tot arreu una forma de totalitarisme complet. Sempre m’han interessat els heterodoxos, els intel·lectuals crítics amb el poder, especialment quan són crítics amb el seu entorn. Els intel·lectuals que no reconeixen l’autoritat d’algú simplement pel fet de ser-ne afí. Ho trobo intel·lectualment honrat.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *