Agonies addictives

Els entorns agitats també poden esdevenir monòtons si el frenesí s’allarga més del compte. Fugir a un indret relaxat per fer un canvi vital és una opció comuna. El resultat d’aquesta operació, però, no sempre és positiu. Perquè la nostàlgia atorgada al primer habitatge emana d’una etapa innocent, de problemes banals i de felicitat estable. Perduda la innocència, però, l’indret també perd l’encís. La recerca del reinici pot prolongar l’agonia present. Només canvia el sentit. I aquells temps en què Ignasi “es feia poques preguntes” han quedat enrere. Es pot tornar al lloc d’origen, però no retrocedir.

Ignasi, protagonista de La draga, necessitava un canvi en la seua vida frenètica. El seu treball aclaparador i el record d’una filla allunyada pels seus problemes conjugals del passat l’obliguen a començar des de zero. L’esperança del reencontre recorre el seu cap al llarg de tota la narració. Sovint, la il·lusió alimentada per l’esperança és necessària per a les persones que busquen sortir-se’n. Sec, solitari, amb l’únic hàbit del desordre i afavorit per unes rendes comercials heretades, Ignasi busca retrobar-se amb si mateix a Illa. Vol tornar a un passat que recorda digne. El candor d’aquell temps, però, l’apartava dels problemes que envoltaven la seua família. Quan és adult, se’ls troba de front. Tot i que els seus pares ja no hi siguen, descobreix un passat desconegut.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *