A l’aguait del descans

Estiu. Cautela. Brisa. Despertar… En el pròleg d’Oh! Dietaris inèdits es justifica aquest llibre afirmant que “una societat literàriament normalitzada hauria d’obrir-se a acollir qualsevol manifestació escrita de qualitat”. Efectivament, aquesta manifestació no és gens convencional perquè és íntima, personal, profunda. Són d’aquelles històries que hom escriu per preservar, per tal d’aprofundir, conscient que allò que redacta no interessa ningú més. O potser sí. Els lectors de la Safor trobaran entre aquestes pàgines un tresor paisatgístic representat per una literatura de patrimoni comarcal, que no és poc.

Perquè potser molts nadius d’aquella zona també anhelaran “la llum de la vesprada encara hivernenca que viu al pati”, que “s’hi mescla amb la penombra tan dolça de la casa” on la mare seu per cosir i des don s’observen “els brots novells de la parra” i els “pardalets que es disputen al pati alguna que altra molleta de pa”. Aquest passatge és ben representatiu, perquè el llibre mescla anècdotes innombrables que adquireixen transcendència, només, per a qui guarda les fotos al calaix mental de la nostàlgia de poble petit. Tot plegat esdevé un tribut merescut, en tant que revela el seu fons més íntim i personal. Si bé, més enllà del seu entorn, potser no resulta especialment interessant.

Per continuar llegint, accedeix a la notícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *