Manuel Lillo i Usechi (Alacant, 1988) és periodista i historiador. Treballa com a director -i com a redactor- en la revista EL TEMPS. I, quan pot, publica llibres. Alacant i les lletres són les seues dues passions, ambdues es retroalimenten. I no se sap ben bé quina va sorgir primer.

Mites i realitats d’una declaració ‘a l’eslovena’

Després d’un referèndum no pactat a finals de 1990, Eslovènia va ajornar la declaració d’independència per negociar amb l’Estat de Iugoslàvia. Les converses mai no tingueren lloc i, sis mesos més tard, Eslovènia es declarà independent. La resposta bèl·lica fou immediata. Hi ha qui compara aquell procediment de desconnexió amb el català. El context, en canvi, és ben distint. O potser no tant.

Llegir-ne més

Enric Solà: «Als Països Catalans hi havia una unitat jurídica plural, tal com passa amb la llengua»

Tot i que ha exercit com a registrador de la propietat, Enric Solà i Palerm (València, 1941) és llicenciat en dret, filosofia i medicina. Autor de l’Estatut d’Elx (1975) i de l’“Informe jurídic sobre l’ensenyament del valencià” durant l’etapa preautonòmica’, ha estat reconegut per la seua aportació a la disciplina del dret i dels Furs valencians. Solà té la tesi que, en matèria de drets, els Països Catalans van tindre una unitat indiscutible.

Llegir-ne més

La València que inspirava els més malalts

Amb ‘L’assassí que estimava els llibres’, Martí Domínguez mescla les manies més tradicionals de l’horta de València, les incongruències progressistes més nocives, les passions juvenils més imprudents, les ambicions més utòpiques, el desvergonyiment més temerari i la pedanteria intel·lectual lesiva, banal i autodestructiva.

Llegir-ne més