Manuel Lillo i Usechi (Alacant, 1988) és periodista i historiador. Treballa com a director -i com a redactor- en la revista EL TEMPS. I, quan pot, publica llibres. Alacant i les lletres són les seues dues passions, ambdues es retroalimenten. I no se sap ben bé quina va sorgir primer.

Ramon Tremosa: «La Unió Europea és impotent per fer complir la seva pròpia llei»

Ramon Tremosa Balcells (Barcelona, 1965) torna a la Universitat de Barcelona després d’haver estat eurodiputat independent pel PDeCAT durant 10 anys. Europeista convençut, Tremosa és un ferm defensor de l’euro i de la política econòmica que ha estat aplicant Alemanya els darrers anys. Aquestes tesis les defensa en el seu últim llibre, ‘Què fan els bancs centrals!’, editat per Pòrtic.

Read more

Història reflectida en el present

Entre les darreres publicacions d’Eumo Editorial hi ha ‘¡Ha llegado España!’ i ‘El primer procés contra Catalunya’. El primer explica amb precisió quina va ser la política que el franquisme va aplicar al Principat. El segon és un relat de la judicialització dels fets d’octubre de 1934. Fets contextualitzats per fer patent que hi ha coses que el temps no ha canviar tant.

Read more

«La manipulació semàntica és una eina per consolidar el poder polític antidemocràtic»

El filòsof Ulises Moulines Castellví (Caracas, 1946) va visitar Catalunya convidat per la Fundació Irla per parlar, entre més coses, de “Cinisme semàntic i poder autoritari”. Aquest era el nom de la xerrada del catedràtic emèrit de la Universitat de Munic, que també ha desenvolupat altres càrrecs acadèmics de transcendència internacional i que és, a més, fill de catalans del POUM que van patir a l’exili per evitar dues repressions: la de l’estalinisme i la del franquisme.

Read more

“La integració d’Esquerra Republicana en Més era un pas absolutament necessari”

Bel Busquets Hidalgo (Palma, 1973) és actualment consellera de Cultura al Consell de Mallorca. Durant la legislatura anterior va exercir com a vicepresidenta i consellera de Turisme del Govern balear que ja liderava Francina Armengol. Ho va fer durant la segona meitat del mandat, després de la dimissió de Biel Barceló. Enguany, la seua formació, Més per Mallorca, no ha estat exempta de la davallada dels partits a l’esquerra del PSOE i va passar dels 65.000 vots als 39.000 a les eleccions al Parlament de les Illes Balears. Després de reeditar el pacte de Govern amb el PSOE -un pacte no compartit per tota la militància de la formació ecosobiranista-, Més per Mallorca s’enfronta a una renovació que encapçalarà Toni Noguera. L’exbatlle de Palma liderarà una formació que fins ara han codirigit Guillem Balboa i Bel Busquets, amb qui parlem de la situació actual que viuen el seu partit i el país.

Read more

Els drets digitals que incomoden l’Estat

El reial decret llei aprovat en plena campanya electoral pel Govern en funcions de Pedro Sánchez suposa, per a molts, un retrocés sense precedents a Europa. Hi ha qui diu, fins i tot, que la intervenció directa dels serveis de comunicacions electròniques apropa Espanya a la manera de fer d’Estats bastant menys democràtics. Tot i que està pensada per sufocar la mobilització catalana, la mesura pot afectar a tothom. Dimecres 27 de novembre, la diputació parlamentària va tramitar el decret gràcies al suport de PSOE, PP i Ciutadans i a l’abstenció inesperada d’Unides-Podem, que va criticar fortament aquesta mesura quan es va anunciar. En què consisteix?

Read more

Jordi Ballart: «La desconnexió amb el PSC venia de feia temps»

Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 1980) és l’alcalde de la cocapital del Vallès Occidental des de 2019. També en va ser entre 2012 i 2017, tot i que va abandonar el consistori i el PSC després de l’aplicació del 155. Aquest any ha tornat a l’alcaldia amb una formació pròpia, Tot per Terrassa, que ha entrat també a la Diputació de Barcelona amb un representant. Parlem amb ell de l’actualitat local i del país.

Read more

«No veig possible un referèndum acordat, però no hem d’abandonar mai aquesta via»

Des de fa any i mig, Marta Rovira i Vergés (Vic, Osona, 1977) viu a la ciutat de Ginebra. El seu no va ser un trasllat voluntari, sinó un exili polític després que el jutge Pablo Llarena la processara per rebel·lió pels fets de l’octubre de 2017. Marta Rovira, que no formava part de l’Executiu català, no es va presentar al Suprem a declarar i des d’aquell moment manté el seu càrrec de secretària general d’Esquerra Republicana des de Suïssa. Allí, en el seu despatx humil, ens atén per parlar de l’actualitat política i de la situació repressiva que ella i tants altres polítics catalans estan patint.

Read more