Manuel Lillo i Usechi (Alacant, 1988) és periodista i historiador. Treballa com a director -i com a redactor- en la revista EL TEMPS. I, quan pot, publica llibres. Alacant i les lletres són les seues dues passions, ambdues es retroalimenten. I no se sap ben bé quina va sorgir primer.

Caminar cap a la incertesa per la senda de la precarietat

Què se n’ha fet, de la crisi? Les xifres reflecteixen una recuperació indiscutible. La situació ha millorat respecte al lustre anterior. Però els indicadors no es corresponen amb la realitat del carrer. La de famílies afligides, aïllades en el mar de la inestabilitat. La dels autònoms atribolats a còpia d’impostos i d’inferns burocràtics. La dels joves que asseguren el seu futur lluny del seu lloc d’origen, on també es van formar. La d’aquells que tenen motius de sobra per pensar que res ja no tornarà a ser com abans. En parlem amb 12 especialistes per resoldre la incògnita.

Llegir-ne més

La grolleria expressada a través de l’art

La publicació basca ‘TMEO’ fa 30 anys i esdevé un dels exemples de resistència de la premsa satírica. Aquest vessant barroer del periodisme va tenir les seues èpoques d’auge i fidelitat lectora. Però, a partir de la Transició, gairebé totes les experiències han resultat efímeres. Parlem amb uns dels pocs que encara mantenen l’esperit d’explicar la realitat a través dels mètodes menys convencionals.

Llegir-ne més

Quan els creuers esdevenen malsons

La indústria dels creuers configura un vessant turístic potent i atractiu per als viatgers. Molts ports obren terminals per rebre’ls i satisfan els desitjos dels empresaris d’aquest sector. En canvi, cada cop hi ha més governs locals que assenyalen les externalitats que generen. Una protesta que, en molts casos, es va traslladar dels carrers als consistoris el 2015, l’any del canvi polític.

Llegir-ne més

I si Azorín i Blasco Ibáñez hagueren escrit en català?

Enguany es compleixen 150 anys del naixement de Vicent Blasco Ibáñez i 50 de la mort d’Azorín. Tots dos, crescuts en entorns valencians catalanoparlants, van preferir contribuir a la literatura castellana i n’esdevingueren dues referències indiscutibles. Bé que excepcionalment, ambdós feren petites contribucions a la literatura en català i a l’assimilació nacional

Llegir-ne més